Procés de la terminal de recepció de GNL
A l'arribada d'un vaixell de transport de GNL, el GNL es transfereix als tancs d'emmagatzematge mitjançant bombes de descàrrega de vaixells, braços de vaixells en fase líquida i canonades de descàrrega. El gas evaporat (BOG) generat durant la descàrrega es retorna parcialment als tancs de càrrega del vaixell de GNL per equilibrar la pressió dins dels dipòsits. Una altra part de BOG és comprimida pels compressors BOG i després es condensa en un recondensador. El BOG condensat, juntament amb el GNL sortint, és bombejat per bombes de descàrrega d'alta pressió al vaporitzador per a la regasificació.
El vaporitzador converteix el GNL en gas natural gasós. Aleshores, el gas natural es regula i mesura la pressió abans d'enviar-lo a la xarxa de canonades de transport. A més, també és possible comprimir directament el BOG a la pressió de sortida de la canonada mitjançant compressors booster, evitant el procés de regasificació.
El sistema de regasificació/transmissió de GNL consta de bombes de líquid submergides dins del dipòsit d'emmagatzematge de GNL, un recondensador, bombes de descàrrega d'alta/baixa pressió situades fora del dipòsit, vaporitzador i instal·lacions de mesura.
En condicions de funcionament normals, només funciona el vaporitzador de rack obert (ORV) / el vaporitzador de contenció total integrat (IFV). No obstant això, durant el manteniment o l'afaitat màxim d'emergència, el vaporitzador de combustió submergida (SCV) es pot operar en paral·lel.
Classificació dels vaporitzadors de GNL
Els vaporitzadors són equips crucials en les terminals receptores de GNL i els seus dissenys estructurals varien en funció de la font de calor que utilitzen.
1. Segons la taxa d'utilització, els vaporitzadors es poden classificar en vaporitzadors de càrrega base i vaporitzadors d'afaitat de pics.
2. Segons el tipus de font de calor, els vaporitzadors es poden classificar en vaporitzadors ambientals (utilitzant fonts com l'aire atmosfèric, aigua de mar o aigua geotèrmica), vaporitzadors de procés (utilitzant calor de processos tèrmics o químics) i vaporitzadors de foc directe ( utilitzant la calor generada per la combustió del combustible).
Tipus comuns de vaporitzadors de GNL que es troben als terminals receptors
Vaporitzador d'aire ambient (AAV)
Vaporitzador de fluids intermedis (IFV)
Vaporitzador de rack obert (ORV)
Vaporitzador de combustió submergida (SCV)
(1) Vaporitzador d'aire ambient (AAV)
ElVaporitzador d'aire ambientutilitza l'aire atmosfèric com a font de calor per vaporitzar el GNL.AAV presenta una estructura senzilla i uns costos operatius baixos. Pot utilitzar de manera independent l'aire ambiental com a font de calor, evitant completament emissions de contaminants i sorolls. A més, pot recollir aigua condensada i aigua amb gel fos per a la producció o ús domèstic.
Tanmateix, AAV té alguns inconvenients. Per exemple, a temperatures ambient baixes, es requereix un escalfador addicional per complementar la calor. La descongelació regular també és necessària per evitar la formació de gel a la superfície de les canonades del vaporitzador.
A causa de l'entrada d'energia relativament baixa de l'escalfament d'aire, l'AAV només és adequat per a sistemes amb escales d'instal·lació més petites i requisits de vaporització de GNL més baixos.
(2) Vaporitzador de fluids intermedis (IFV)
L'IFV utilitza un fluid de transferència de calor intermedi per mitigar els efectes del gel. Els fluids intermedis comuns utilitzats inclouen propà, isobutà, freó i amoníac.
En aplicacions pràctiques, aquest vaporitzador funciona en dues etapes. La primera etapa implica l'intercanvi de calor entre el GNL i el fluid intermedi, mentre que la segona etapa implica l'intercanvi de calor entre el fluid intermedi i el fluid de la font de calor.
IFV ocupa una petita empremta i pot proporcionar taxes de vaporització estables. A més, no hi ha risc de congelació d'aigua de mar. El seu avantatge significatiu rau en l'aprofitament integral de l'energia, específicament per a finalitats de cogeneració (combinada de calor i electricitat).
Aquest tipus de vaporitzador s'ha adoptat àmpliament en els sistemes de vaporització de GNL de càrrega base, amb un ús important en terminals receptors japonesos.
(3) Vaporitzador de rack obert (ORV)
ORV utilitza aigua de mar com a font de calor i ofereix un disseny senzill, un funcionament còmode i un manteniment fàcil. És el tipus de vaporitzador principal utilitzat en molts terminals receptors de GNL a tot el món.
L'estructura mecànica d'un ORV de GNL és senzilla, amb interfícies externes principals que inclouen l'entrada de GNL, la sortida de gas natural vaporitzat (NG) i l'entrada/sortida d'aigua de mar. Els tubs d'intercanvi de calor s'instal·len dins d'una estructura de marc.
La unitat fonamental del vaporitzador és el tub de transferència de calor, amb múltiples tubs disposats en una configuració semblant a una placa. Cada tub està soldat a una capçalera de gas o líquid per formar una placa de fardell de tubs, i diverses plaques de farcell de tubs formen el vaporitzador.
El GNL entra per la canonada principal inferior i es distribueix en petits tubs d'intercanvi de calor individuals, que flueixen cap amunt dins del feix de tubs per a l'intercanvi de calor. A la part superior del vaporitzador, s'instal·la un dispositiu de distribució d'aigua de mar. L'aigua de mar entra per la part superior i es distribueix com una pel·lícula fina al llarg de la paret exterior del feix de tubs, transferint la calor al gas natural liquat dins dels tubs, escalfant-lo i provocant la vaporització. L'ORV requereix una instrumentació mínima i és fàcil de mantenir. Funciona sense flama oberta, garantint uns alts estàndards de seguretat.
A més, per abordar problemes de gel extern, hi ha una variació anomenada SuperORV. Utilitza tubs de transferència de calor de doble capa on el GNL entra al tub interior a través d'un distribuïdor inferior, seguit d'una vaporització gradual dins del buit anular entre els tubs interior i exterior.
(4) Vaporitzador de combustió submergit (SCV)
SCV consisteix principalment en un bany d'aigua, cremador, ventilador, tub d'injecció de gasos de combustió, tancament, paquet de tubs d'intercanvi de calor i xemeneia. El gas combustible es crema dins del cremador i el gas de combustió d'alta temperatura s'aboca al bany maria a través de el tub d'escapament inferior, provocant un moviment turbulent al bany maria.
El GNL dins dels tubs d'intercanvi de calor experimenta un intercanvi de calor suficient amb l'aigua altament agitada, donant lloc a escalfament i vaporització. A causa del contacte directe i la transferència de calor intensa entre el gas de combustió d'alta velocitat i el bany d'aigua, el coeficient de transferència de calor fora dels tubs és alt, garantint una temperatura uniforme del bany d'aigua.
SCV ofereix un servei ràpid i còmode
Comparació deVaporitzadors de GNL
Actualment, els terminals receptors de GNL utilitzen habitualment ORV, IFV, SCV i AAV. AAV té més restriccions i s'utilitza relativament menys en terminals receptors.
El vaporitzador de rack obert (ORV) utilitza aigua de mar com a mitjà de calor i és més rendible en comparació amb el vaporitzador de combustió submergida (SCV).
Tanmateix, és important tenir en compte que l'ORV incorre en costos d'inversió inicials més elevats en equips, com ara les sortides d'entrada i descàrrega d'aigua de mar, canonades d'aigua de mar, bombes d'aigua de mar i equips de purificació d'aigua de mar.
Per als terminals receptors de GNL de càrrega base, l'ORV hauria de ser l'opció principal. No obstant això, ORV té limitacions en casos de temperatures de l'aigua de mar excessivament baixes, aigua de mar que conté substàncies nocives per a l'equip o quan es considera la protecció del medi ambient marí.
SCV requereix una inversió inicial relativament menor, ocupa una empremta més petita i permet una posada en marxa i un apagat ràpids. No obstant això, SCV requereix combustible, el que resulta en costos operatius més elevats en comparació amb l'ORV.
El vaporitzador de flama immersa (IFV) utilitza tubs de titani per a l'intercanvi de calor, permetent un funcionament segur i estable fins i tot en presència d'aigua de mar de mala qualitat. El principal repte amb IFV és la limitació important en la selecció de fluids intermedis.
Selecció de vaporitzadors
La selecció dels vaporitzadors ha de tenir en compte la seva capacitat de processament, aplicabilitat, seguretat i fiabilitat, flexibilitat, costos d'inversió, condicions d'ús (càrrega bàsica, afaitat màxim, ús d'emergència), factors ambientals i condicions climàtiques. Depenent dels requisits específics, els vaporitzadors adequats es poden triar individualment o en combinació per a l'aplicació.
1. Capacitat de processament:
La capacitat de processament d'un vaporitzador ha de coincidir amb el rendiment dissenyat del terminal receptor. Si el terminal només requereix "entrada de líquid, sortida de líquid" amb gas natural únicament per al consum in situ, o si el volum de processament anual és petit i hi ha ampli espai disponible, es poden considerar els vaporitzadors d'aire ambiental (AAV).
2. Adaptabilitat i fiabilitat:
Tenint en compte el "posicionament funcional" del terminal receptor, ja sigui per a la càrrega base, l'afaitat màxim o una combinació d'ambdós, l'adaptabilitat i la fiabilitat del vaporitzador esdevenen crucials. Si es requereix un funcionament continu i fiable, la selecció de vaporitzadors hauria d'incloure aquells adequats per a la gestió de la càrrega base, així com per a l'afaitat de pics d'emergència, com ara els vaporitzadors de combustió submergida (SCV) que permeten una ràpida posada en marxa i apagada.
3. Consideracions ambientals:
Les condicions ambientals que envolten la terminal receptora fan referència principalment a les temperatures externes (incloses les temperatures atmosfèriques i de l'aigua de mar) i la naturalesa i els paràmetres de l'aigua de mar. Per exemple, en seleccionar els vaporitzadors de rack obert (ORV), s'han de tenir en compte factors com el diàmetre i la concentració de partícules sòlides a l'aigua de mar, la presència d'ions de metalls pesants, el valor del pH i altres propietats químiques de l'aigua de mar.
Consideracions econòmiques
El cost d'inversió dels vaporitzadors constitueix una part important de la inversió global en un terminal receptor. Quan es seleccionen vaporitzadors, s'ha de fer una comparació exhaustiva entre la seva inversió fixa i els costos operatius.
L'Open Rack Vaporizer (ORV) utilitza una gran quantitat d'aigua de mar i té certs requisits de qualitat per a l'aigua de mar. Té uns costos d'inversió i instal·lació més elevats però uns costos operatius més baixos.
La inversió inicial inclou els costos de l'equip vaporitzador, suport a les sortides d'entrada i descàrrega d'aigua de mar, canonades d'aigua de mar, bombes d'aigua de mar i equips de purificació d'aigua de mar. Els costos operatius també haurien de tenir en compte l'interval i les despeses per tornar a aplicar els recobriments de protecció contra la corrosió a les superfícies de transferència de calor.
En comparació amb el vaporitzador de combustió submergit (SCV), l'ORV utilitza aigua de mar i el consum operatiu consisteix principalment en el consum d'electricitat de les bombes d'aigua de mar. Per tant, el seu avantatge rau en uns costos operatius significativament més baixos, amb una relació de costos operatius entre els dos tipus aproximadament d'1:10.
SCV destaca en termes d'inversió global i costos d'instal·lació, mida compacta i flexibilitat operativa. Tanmateix, l'inconvenient fatal de SCV són els seus elevats costos operatius.
En condicions ambientals favorables d'aigua de mar, l'ús d'ORV és evidentment l'opció més fiable i rendible.
Tanmateix, si la qualitat de l'aigua de mar té un impacte negatiu greu en els materials utilitzats en ORV (per exemple, altes concentracions de grans sòlids en suspensió a l'aigua de mar, que poden afectar significativament el recobriment de protecció contra la corrosió de les superfícies de transferència de calor i escurçar la seva vida útil), ORV no s'ha de triar.
Conclusió
Cada tipus de gasificador té els seus propis avantatges i inconvenients, així com entorns operatius específics adequats per a ells. Per gestionar diverses condicions als terminals receptors de GNL, és una bona opció seleccionar 1-2 tipus de gasificadors per combinar-los, que poden aprofitar les seves respectives forces i compensar les limitacions inherents.
Normalment, quan es configuren gasificadors, normalment es requereix una combinació de tipus 1-2. Actualment, es prefereix la configuració ORV+SCV a l'hora de seleccionar gasificadors.
El vaporitzador de bastidor obert (ORV) és adequat per rebre terminals amb grans capacitats de processament i baixos costos operatius. El vaporitzador de combustió submergida (SCV) té uns costos operatius relativament més elevats, però una inversió inicial més baixa i un funcionament fiable.
En els casos en què l'aigua de mar conté un alt nivell de sediment o no compleix les propietats químiques requerides, el vaporitzador de fluids intermedis (IFV) es pot considerar com a alternativa.
Actualment, hi ha 22 terminals receptores de GNL en funcionament a la Xina, amb 13 més al llarg de la costa en marxa. La construcció de terminals receptores de GNL afavorirà molt la importació de recursos de GNL al nostre país.
Els gasificadors són un component essencial dels terminals receptors de GNL, i la selecció correcta dels gasificadors afecta directament la seguretat, la fiabilitat i els aspectes econòmics de les operacions de les terminals.




